Hende ta e animal di mas sabí ku tin. Ta hende a inventá álfabèt i di e manera ei e por konservá i traspasá konosementu. Tambe e por traha hèrmènt mihó ku tur otro ser den e mundu akí.

Den e obra akí no ta trata sierto problema ku hende por topa den bida, manera enfermedad físiko òf síkiko. Pues, problema manera ansha, stress, fobia, sikopatologia, lo no trata den e obra akí.

Un gran diferencia entre hende i animal ta evolushon eksitoso di hende. Hende ta mas inventivo, mas kreativo i hende tin mas konosementu. P’esei hende tin mas poder riba tur loke ta rondon’é.

Por konsiderá hende kom ‘animal’ ku tin un bida sosialkultural. Sin embargo e ta mas ku esei. Hende ta un ser ku konsenshi I boluntat propio. Ademas e ta konsiente ku e ta un ser ku intelekto.

Hende ta pensa. Hende ta plania, pone meta,kambia nan, i drecha nan na kaminda. Hende por hasi esei, pasobra e ta outónomo i liber. Mester rekonosé sí ku libertat tin límite. Esaki tambe ta humano. Religion, balor i norma ta limitá libertat di hende.

Yu di hende ta nase den un situashion kaminda e ta totalmente dependiente di hende. Mester kuid’é, aliment’é bisté, tap’é, proteh’é, siñ’é I dun’é kalor humano. Despues e mester siña kana riba dos pata/pia, papia, etc. E obra akí ta skirbí ku un toke periodístiko pa mas hende por tin akseso n’e.